Weblog de MontañaWeblog de Montaña
 JB JB
Estas en » Weblog de Montaña » Archivo de Relatos » Abril 2007 » Les 4:30 Ja
martes 24 de abril de 2007, 22:00:00
Les 4:30 ja
Tipo de Entrada: RELATO | 6136 visitas

Relato ficticio que escribi una noche sin ganas de dormir, sensaciones añoradas. (en catalan)

El vent fa xiular la tenda de tant en tant, i tota la roba de cordura cruixeix cada cop que es mou, devem estar a 10 o 12 sota zero.
El fogonet va treballant, desfent neu, cal hidratar se, estem a bastanta alçada i demà serà el gran dia.
Per fi he acabat de barallar me amb la roba dins del sac, no he volgut sortir a vestir me, no tinc ganes d’estar 3 hores per escalfar me de nou. Estic tant be dins la meva crisàlide de ploma i pertex!.
Mentre, per l’escletxa de la cremallera mal tancada de la tenda, s’escolen les imatges d’un cel negre de tinta, puntejat d’estrelles guspirejants que van fent l’ullet. L’aresta blanca retalla la imatge amb una diagonal de gel.
De tant en tant, un floc aconsegueix entrar dins la tenda, posant se sobre qualsevol cosa i fonent se sense preses, i deixant una petita marca d’humitat com a testimoni del seu pas.
Hem giro sobre l’espatlla i hem trobo la motxilla davant, carregada de ferralla, cordes i cintes, allargo la ma fora del sac i trec una boseta de colacao, el tub de la lechera i unes galetes, no tinc gens de gana, però he d’omplir el dipòsit. Ho poso dins el pot d’aigua calenta i ho remeno, mig incorporat, però traient només un braç fora del sac.
Mentre l’aigua calenta s’acaba de convertir en alguna cosa mes o menys digerible, trec el plomes de la motxilla i m’el poso, surto del sac i trec les botes de l’interior, avui potser no costaran tant de posar com ahir, vaig deixar les fora del sac i van quedar dures com a pedres, quin suplici de mati, fins que no vaig aconseguir estovar les una mica.
De dins del sac surt una crepitació electrònica, seguida d’un "bon dia capullos", sembla que els companys de la tenda del costat també s’han posat en marxa, els contesto i confirmem horaris, en mitja horeta comencem a caminar.
El xiulet de la cremallera de la tenda i una alenada d’aire fred acompanyen l’entrada del company, tremolant de fred, sembla que la pixera s’ha allargat mes del que pensava i el molt ximple ha sortit a mig vestir.
Compartim l’esmorzar mentre comentem les dues o tres fotos que acompanyen la ressenya que marca els nostre itinerari des d’ahir, l’aresta de gel i roca que ens va frapar fa tres mesos, mentre sopàvem al celler de santa Maria.




Añadir nuevo comentario
Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa



 

 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook